Diari de Tarragona. 23.06.2003
'Estem disposats a retirar el contenciós amb Alcanar si s'arriba a una entesa entre ajuntaments i ve•ns'
Miquel Alonso governa la Ràpita amb majoria absoluta

Miquel Alonso (ICV) es el nou alcalde de Sant Carles de la Ràpita, d'acord amb la voluntat majoritària de la ciutadania que ha recolzat àmpliament la seva candidatura (ICV-PSC) i li ha proporcionat deu regidors i la majoria absoluta en les darreres eleccions municipals del 25 de maig. D'aquesta manera, ha recuperat l'alcaldia, després que fa tres anys i mig una moció de censura impulsada per la resta de forces del consistori (CiU, RI-ERC i el Grup Mixt) el va deixar a l'oposició. Alonso explica els reptes del futur mandat municipal.

M.R./Sant Carles de la Ràpita
ebre@diaridetarragona.com

Creu que aquest suport tan majoritari de la ciutadania envers la seva candidatura ha estat la compensació a la moció de censura que va patir?

Nosaltres, durant la campanya, vam expressar reiteradament la necessitat d'obtenir una majoria absoluta per evitar que es tornés a produir el que va passar fa tres anys i mig, quan tots els partits de l'oposició van pactar en contra meua. Ara s'ha demostrat què a la gent no va agradar aquell pacte i per això hem tingut aquest suport tan ampli, per deixar que governem amb estabilitat. Però som conscients que tenim molts vots en qualitat de préstec i que aquests quatre anys hem de demostrar la gent que ens ha votat que ha fet el que calia i que no els decebrem.

Malgrat tot, vostè ha ofert als partits de l'oposició integrar-se en el govern municipal. Sota quines condicions?

Volem deixar enrera les rancúnies i treballar només per la Ràpita. Les condicions per integrar-se a aquest treball comú son bàsicament tres: respectar el nostre sistema de gestió a través dels consells de poble i la participació ciutadana; acceptar les nostres propostes de govern, que estan obertes a noves aportacions, i compartir la regidoria amb un regidor de la nostra candidatura.

Quin és, ara per ara, l'objectiu prioritari del seu govern?

El principal i prioritari és començar de zero. Volem que l'Ajuntament es converteixi en l'eina de treball del poble, que sigui el poble qui digui a l'Ajuntament que és el que vol per la Ràpita i nosaltres ens limitem a gestionar aquestes decisions. Com ho farem? Crearem els consells de barri i les assemblees de poble. Volem que hi participin les les associacions de ve•ns, les entitats culturals, esportives, la joventut, tots els partits polítics...

I en quant a projectes?

No ens interessen tant els grans projectes urbanístics com el millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans de la Ràpita i, sobretot, els sectors més desafavorits i marginals. Això significa més serveis socials, més educació, més equipaments i més polítiques culturals, de joventut i d'educació. Però també treballarem en projectes concrets com l'escola de música, la biblioteca, l'auditori i la remodelació i millora de la façana de les coves de Pipi.

Hi ha grans projectes en marxa, com el pla especial del port dels Alfacs o el de la urbanització marina...

S'han de revisar. Volem que s'incloguin les nostres alálegacions al port dels Alfacs, perquè sigui un vertader port comercial, a més d'esportiu i pesquer. I pel què fa a la urbanització marina, s'ha de parlar amb els ve•ns i negociar les condicions correctament. Fins ara les coses s'han fet sense escoltar el poble.

La Generalitat demana consens entre Alcanar i la Ràpita 

17.04.2002. EL PUNT . Amposta / Gandesa 

El director general d'Administració Local, Josep Maria Pelegrí, va fer ahir una crida al diàleg i al consens perquè Alcanar i Sant Carles de la Ràpita resolguin «sense crispació» i amb «convivència» el conflicte territorial que mantenen des que l'Ajuntament rapitenc va demanar l'agregació de la part del terme canareu corresponent a Alcanar Platja. Segons Pelegrí, el govern dóna per tancat l'afer un cop la comissió de Delimitació Territorial es va manifestar contrària a l'expedient. «La Generalitat ja no té res més a dir», va explicar, si bé va reconèixer el dret de Sant Carles de la Ràpita a recórrer el decret del govern davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. «Apel·lo al diàleg de les dues comunitats», va dir. Pelegrí va fer aquestes declaracions a Amposta, on es va reunir amb els alcaldes del Montsià.
En la trobada, durant la qual l'alcalde d'Alcanar, Baptista Beltran, va mantenir amb l'alcalde rapitenc, Josep Pere Geira, «un intercanvi d'opinions» que no van modificar la situació, es van tractar altres temes com ara el finançament i les competències municipals, la possibilitat de crear una borsa de treball comarcal, etc. Pelegrí també va visitar ahir la Terra Alta, on va informar els alcaldes i consellers dels ajuts de 841.000 euros que rebrà la comarca a través dels fons Feder de la Unió Europea.
 

Diari de Tarragona. 17.04.2002
Amposta La Generalitat dóna per tancat el conflicte territorial entre Alcanar i la Ràpita

El director general d'Administració Local, Josep Maria Pelegrí, manifestà ahir que la Generalitat de Catalunya dóna per tancat el conflicte territorial entre Alcanar i Sant Carles de la Ràpita. Pelegrí va recordar que la Comissió de Delimitació Territorial ja va dictaminar a favor del municipi d'Alcanar i que el Govern català «no té res més a dir», si bé Sant Carles de la Ràpita ha presentat un recurs contra el decret de la Generalitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Ràpita pretén aconseguir via judicial la segregació d'Alcanar-platja per tal d'annexionar-la al seu terme municipal. Pelegrí, que ahir va visitar el Consell Comarcal del Montsià, va apelálar al diàleg entre les dues parts per tal d'arribar a un acord satisfactori.

Diari de Tarragona. 16.04.2002
El contenciós contra Alcanar continua endavant

El recurs contra el decret de la Generalitat que denegava la segregació d'Alcanar-platja per tal de ser annexionat al terme municipal de Sant Carles de la Ràpita continua endavant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La moció presentada pel regidor del Grup Mixt, Ramon Torné, que solálicitava desestimar les accions judicials si no s'obtenia el recolzament unànime de tots els partits polítics, només va rebre el seu vot a favor. El PSC es va abstenir, mentre que CiU i ERC-RI van votar en contra.
 

El regidor del Grup Mixt, Ramon Torné, ha rectificat el seu posicionament sobre el recurs presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el decret de la Generalitat que denegava la segregació d'Alcanar-platja per tal de ser annexionada a la Ràpita. Torné considera que les possibilitats d'èxit d'aquest recurs sense el suport unànime de tots els partits de l'Ajuntament són nuláles. Proposa repetir la votació a fi d'obtenir aquesta unanimitat o desestimar definitivament el contenciós contra Alcanar.
 

Maite Ruiz/Sant Carles de la Ràpita
ebre@diaridetarragona.com 
 

La corporació de l'Ajuntament de la Ràpita haurà de votar avui una nova moció sobre el controvertit expedient d'annexió d'una part del terme municipal d'Alcanar. 

El regidor del grup Mixt, Ramon Torné, considera ara que les possibilitats d'èxit del recurs presentat contra la Generalitat són nuláles si no hi ha un posicionament unànim de tota la corporació, en referència al PSC-IC que va abstenir-se en la votació celebrada el mes passat per decidir interposar o no el contenciós. «Crec que sense el suport dels 17 regidors no tenim possibilitats i cal plantejar-nos l'oblidar aquest tema i deixar de banda la polèmica». Torné alálega que el propi estudi del gabinet assessor destacava la importància de gaudir del suport unànim de tots els partits a l'hora de tirar endavant el contenciós. «Ja hem fet el ridícul un cop, crec que dos seria excessiu». Per aquesta raó, Torné assegura que canviarà el seu vot si el PSC-IC no decideix donar suport al recurs.

'El contenciós seguirà avant'

En aquest sentit, el portaveu del PSC-IC, Miquel Alonso, manifestà que el posicionament del seu grup seguirà essent l'abstenció. «Optem per l'abstenció perquè durant tot el mandat de l'actual equip de govern, la informació que hem tingut sobre aquest tema ha estat mínima». Per la seva banda, l'alcalde de la Ràpita, José Pedro Geira, lamentà aquesta divisió de l'equip de govern, si bé insistí que el recurs al Tribunal Superior de Justícia ja s'ha presentat i no té marxa enrera. «L'acord ja es va prendre fa un mes i no entenc ara perquè hem de tornar a votar. Seria bo que els socialistes ens donessin el seu suport, però si no ho fan el recurs seguirà la seva tramitació perquè aquest és el nostre compromís amb els ve•ns d'Alcanar-platja». Geira, però, titllà d'«irresponsabilitat l'actitud del PSC-IC que ha impedit que hi hagi unitat al consistori en una qüestió de tanta transcendència.».

L'Ajuntament d'Alcanar va aprovar per via d'urgència, en la darrera sessió plenària, ratificar els poders a l'advocat i procuradors per tal de personar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a part interessada en el recurs interposat per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita per tal d'annexionar-se una part d'Alcanar-platja. El recurs de l'Ajuntament rapitenc és en contra del decret de la Generalitat que denegà la segregació d'Alcanar-platja. Alcanar, però, vol presentar-se com a part interessada per tal de defensar el seu terme municipal.
 

La Plataforma Ciutadana d'Alcanar ha emès un comunicat per manifestar el seu rebuig a la decisió de l'equip de govern rapitenc de presentar un recurs per continuar amb el plet territorial per annexionar-se part del terme municipal d'Alcanar. La Plataforma acusa l'Ajuntament rapitenc de ser el responsable, amb «aquestes pretensions expansionistes», de la crispació que existeix entre la ciutadania canareva. La Plataforma assegura que continuarà defensant la unitat del terme i encoratjarà tot el poble a defensar el terme d'Alcanar de forma unitària en contra de les pretensions de la Ràpita.

Davant la decisió de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita de recórrer la resolució del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya sobre l’expedient de segregació i annexió d’una tercera part del terme municipal d’Alcanar, la Plataforma Ciutadana per Alcanar vol expressar a l’opinió pública:

1.- El seu rebuig per la decisió de l’equip de govern rapitenc perquè significa persistir en les seues pretensions annexionistes i ser responsables de la crispació que existeix en la ciutadania canareva. 

2.-La seua ferma voluntat de fer tot el possible perquè la resposta davant de la nova agressió siga unitària per part dels representants polítics del municipi. 

3.-La seua decisió d’encoratjar a tot el poble a mantindre la fermesa i l’esperit demostrats en la defensa del terme en la manifestació del 31 d’octubre de 1998. 

4.- La seua perseverança a seguir cridant mentre face falta: 

DEL TERME NI UN PAM !!! 

Alcanar, 20 de març del 2002

JORDI PRADES . Alcanar 

L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Pere Geira, va qualificar ahir de «desafortunada» la mesura presa per l'Ajuntament d'Alcanar de trencar les relacions amb el consistori rapitenc pel recurs que aquest darrer ha presentat contra la resolució que denega la segregació d'una part del terme d'Alcanar, Alcanar Platja, que la Ràpita vol annexionar al seu terme. Geira va explicar: «Baptista Beltran demana que reflexionem, cosa que ja hem fet. Entenem que ells defensen els seus interessos, però nosaltres defensem els nostres.» L'alcalde rapitenc va afegir: «Crec que tothom té dret a expressar les seves idees, però penso que la reacció d'Alcanar és una mena d'enrabiada i que aquest no és el millor camí per resoldre les coses.» Geira va afirmar que l'Ajuntament que presideix està obert a col·laborar amb el d'Alcanar en els temes que afectin els dos municipis i que es reunirà amb els portaveus dels grups del govern rapitenc per debatre la posició d'Alcanar.

Les Cases d'Alcanar
D'altra banda, la comissió promotora de la segregació de les Cases d'Alcanar, que vol que aquest nucli costaner del municipi d'Alcanar s'independitzi, recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) si la Generalitat denega la segregació. Un dels portaveus de la comissió, Raül Rovira, va explicar, després de l'acord de la comissió de Delimitació Territorial que informava desfavorablement de l'expedient de segregació per constituir el nou municipi de les Cases de Mar, que «encara falten el dictamen de la comissió Econòmica Assessora i l'acord del Consell Executiu del govern». Rovira va afegir: «Segurament el decret de la Generalitat denegarà la segregació, però aquesta serà una decisió política, no jurídica.» L&a
pos;alcalde d'Alcanar, Baptista Beltran, va afirmar que «qui va signar l'expedient de segregació és ara regidor del govern d'Alcanar» i que «la majoria d'entitats casenques no volen la segregació».

J. PRADES . Alcanar 

La junta de portaveus de l'Ajuntament d'Alcanar, formada per l'alcalde i els portaveus d'APAL, CiU, el PP, el grup mixt, ERC i el PSC, va fer públic ahir un comunicat amb els següents punts:
«Expressar el rebuig més enèrgic a l'esperit expansionista de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.
»Aclarir que aquest recurs és contra el govern de la Generalitat de Catalunya, que amb la seva resolució ha demostrat que està al nostre costat; tot i així, l'Ajuntament d'Alcanar es personarà en aquest recurs com a part interessada i posarà tots els mitjans al seu abast per obtenir una resolució favorable als seus interessos.
»Manifestar la convicció que aquesta nova agressió contra Alcanar tindrà el mateix resultat i que serà un fracàs.
»L'Ajuntament d'Alcanar continuarà complint amb els ciutadans d'Alcanar Platja, com ha estat fent fins ara.
»Aquesta actuació suposa un trencament de les relacions bilaterals amb l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.
»Fer arribar als ciutadans i a les entitats de Sant Carles de la Ràpita un missatge perquè valorin aquesta situació i facin reflexionar els seus governants sobre les possibles conseqüències.
»Transmetre tranquil·litat a les entitats i als veïns del municipi d'Alcanar, fent una crida al canarevisme i a la unitat de totes les forces polítiques, socials i culturals per a la defensa integral del nostre terme.
»Considerem que la política territorial seriosa per al futur dels pobles s'ha de fonamentar en la cooperació i en el diàleg, i mai en la confrontació i en l'agressió.»
 

El Punt. 22 de març de 2002
Alcanar suspèn les relacions amb la Ràpita pel conflicte d'Alcanar Platja 

Demana al govern rapitenc que retiri el recurs contra la sentència que denega la segregació de part del seu terme 

Acusa la Ràpita de tenir «interès especulatiu» i destaca les inversions canareves a les urbanitzacions afectades 

JORDI PRADES . Alcanar 

L'Ajuntament d'Alcanar ha decidit anul·lar els acords bilaterals amb l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i no establir-ne de nous mentre no es resolgui el conflicte territorial que viuen els dos municipis des de 1997, quan l'Ajuntament rapitenc va presentar un expedient per agregar-se la part del terme municipal canareu d'Alcanar Platja. L'alcalde d'Alcanar, Baptista Beltran, va comparèixer ahir amb els portaveus dels sis grups polítics del consistori per anunciar aquest trencament de les relacions i per demanar a l'Ajuntament rapitenc «que reflexioni» i retiri el recurs contra la resolució de la Generalitat que denega la segregació demanada per la Ràpita.

L'Ajuntament d'Alcanar va assabentar-se «per la premsa» del recurs rapitenc, segons l'alcalde, Baptista Beltran: «No tenim confirmació oficial ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ni de l'Ajuntament de la Ràpita, a qui hem demanat formalment la notificació de l'acord del ple» pel qual es recorre el dictamen de la Generalitat (del 24 de desembre de 2001) que denega la segregació d'Alcanar Platja. Beltran va avançar que l'Ajuntament d'Alcanar «estarà al costat de la Generalitat» davant el que considera un capítol més d'una «agressió a la integritat territorial del terme d'Alcanar», i va afirmar que l'Ajuntament està disposat a arribar fins al Tribunal Suprem, per bé que es va mostrar confiat que el TSJC resoldrà el contenciós a favor d'Alcanar.
Beltran va explicar en quin estat es troben les relacions entre l'Ajuntament canareu i el rapitenc arran del conflicte territorial: «Vaig parlar amb l'alcalde rapitenc, Josep Pere Geira, quan la Generalitat va emetre el primer dictamen, i li vaig demanar que no hi recorregués en contra. Em va dir que no ho faria si no hi havia unanimitat de tots els grups rapitencs i, tot i l'abstenció del grup socialista, majoritari a l'Ajuntament de la Ràpita, el procés ha continuat. Em va enganyar. Ja li vaig expressar la protesta més enèrgica en nom de tots els grups canareus, però amb això no n'hi ha prou. Per això rescindirem els convenis que tenim amb la Ràpita, i no hi haurà acords bilaterals mentre no deixin de banda l'obsessió malaltissa que tenen per Alcanar Platja.» El trencament de relacions afecta convenis com ara el transport de persones amb disminucions psíquiques que segons Beltran no resultaran perjudicades pel cas i altres serveis mancomunats, però no la participació 
d'Alcanar en organismes on, a més de l'Ajuntament de la Ràpita, hi hagi altres ens representats. Aquest és el cas de Ports de la Generalitat, que estudia el projecte del front portuari dels Alfacs.
D'altra banda, Beltran va afirmar que Alcanar Platja ha rebut més de 3,5 milions d'euros en inversions els darrers dos anys i que se n'invertiran més de 7,2 milions en el passeig marítim. Per la seva part, l'alcalde rapitenc va evitar ahir fer declaracions.

Diari de Tarragona. 22-03-2002
Alcanar trenca les relacions institucionals amb la Ràpita
La decisió respon al recurs presentat per annexionar-se part del seu terme

L'Ajuntament d'Alcanar ha decidit trencar les relacions institucionals amb l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, després que aquest hagi interposat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret de la Generalitat que denegava la segregació d'Alcanar-platja per tal de ser annexionada a la Ràpita. L'Ajuntament d'Alcanar considera aquesta iniciativa judicial una «agressió territorial» al seu terme i anuncia el trencament de tots els acords i convenis bilaterals amb la Ràpita, a més de presentar-se com a part interessada en el plet territorial.
 

Maite Ruiz/Alcanar
ebre@diaridetarragona.com 
 

Tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament d'Alcanar (APAL, CiU, PSC, PP, ERC i Grup Mixt) han signat un manifest de rebuig en contra del recurs contenciós administratiu presentat per l'Ajuntament de la Ràpita al TSJC amb l'objectiu de continuar pledejant per tal d'annexionar-se part d'Alcanar-platja. L'apropiació de terrenys afecta un total de 14 quilòmetres quadrats d'Alcanar, limítrofs amb la Ràpita. El govern de la Generalitat va fallar a favor d'Alcanar, però la Ràpita insisteix ara per la via judicial. 

Davant d'aquest fet, tots els representants polítics d'Alcanar s'han unit per tal de posar en marxa la defensa integral del seu terme i fer una forta i dura oposició a la Ràpita. El primer pas ha estat trencar totes les relacions institucionals amb l'Ajuntament rapitenc. L'alcalde d'Alcanar, Baptiste Beltrán, explicà que «a partir d'ara i fins que la Ràpita abandoni el seu esperit expansionista, tots els convenis o acords bilaterals entre tots dos municipis es trencaran, així com qualsevol contacte institucional». Beltrán, en nom de la junta de portaveus, manifestà la convicció que «aquesta nova agressió contra Alcanar serà un fracàs». No obstant això, anuncià que l'Ajuntament canareu es personarà com a part interessada en el plet territorial. Beltran va voler deixar clar que el recurs presentat per la Ràpita «és contra el govern de la Generalitat que amb la seva resolució ha demostrat que està al nostre costat», i va manifestar la seva sorpresa pel fet que sigui un alcalde de CiU quii tiri endavant el recurs. «No té el suport del seu partit ni del govern de la Generalitat, i no té tampoc arguments suficientment vàlids per guanyar el plet». 

El regidor del PSC, Ricard Bort, assegurà que el 70 per cent de les urbanitzacions situades fora dels nuclis urbans dels municipis de Catalunya pateixen dèficits que tots els ajuntaments intenten resoldre. «És una situació general a tot Catalunya i, per tant, una sentència a favor de la Ràpita obriria una guerra territorial a tots els municipis de Catalunya». Bort considera que les pretensions de l'Ajuntament de la Ràpita «en cap cas tenen per objectiu ajudar els ve•ns d'Alcanar-platja, sinó que simplement és fruit de l'esperit especulatiu de la Ràpita sobre el territori».

Malgrat tot, Beltrán va fer ahir una crida a l'Ajuntament de la Ràpita perquè reflexioni i reconsideri la seva decisió de tirar endavant el recurs. «Som dues poblacions ve•nes i aquesta confrontació només perjudicarà la relació entre ve•ns, quan el que hauríem de fer és fomentar el diàleg i la cooperació».

VÍCTOR SORRIBES

ALCANAR. - El Ayuntamiento de Alcanar anunció ayer que rompía relaciones con el vecino Consistorio de Sant Carles de la Ràpita debido al litigio que los enfrenta por los límites municipales. El recurso presentado por el Ayuntamiento de Sant Carles de la Ràpita ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolución de la Generalitat, que denegaba el cambio de municipio de la zona de Alcanar Platja, ha sentado muy mal en Alcanar. 

Todos los grupos municipales emitieron ayer un comunicado haciendo un llamamiento a la ciudadanía a defender la integridad del término municipal , al tiempo que califican la actitud del Consistorio rapitense de "agresión" y de tener "un espíritu expansionista". En el caso de otra iniciativa segregacionista que afronta Alcanar, la de los vecinos del núcleo de Les Cases, el Ayuntamiento recibió ayer una noticia favorable a sus intereses puesto que la comisión de Delimitación Territorial de la Generalitat notificó que informaba desfavorablemente al expediente que intenta constituir un nuevo municipio. 

El alcalde de Alcanar, el independiente Batiste Beltran, reconoció que la ruptura de relaciones con Sant Carles de la Ràpita hará inviables algunos convenios que se habían previsto entre los dos municipios en materia de servicios sociales. "No podemos sentarnos en la misma mesa con alguien que intenta anexionarse continuamente un territorio que no es de ellos", declaró Beltran. El alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Pere Geira (CiU), considera desmesurada la reacción del Consistorio vecino. 

M.R.

L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, José Pedro Geira, va assegurar ahir que presentar el recurs al Tribunal Superior de Justícia contra el decret de la Generalitat que els denegava l'annexió d'Alcanar-platja era «un exercici de responsabilitat». Segons Geira, l'Ajuntament de la Ràpita va prendre un compromís amb el seu poble i els veïns d'Alcanar-platja, l'any 1998, de tirar endavant aquest plet territorial i, per tant, «tenim l'obligació de complir amb aquest compromís». 

Geira assegura que compta amb el suport dels veïns d'Alcanar-platja que l'any 1998 van recollir signatures per segregar-se d'Alcanar i annexionar-se a la Ràpita. En aquest sentit, Geira va qualificar de «falta de responsabilitat» l'abstenció de PSC-IE en la votació del plenari que va acordar tirar endavant aquest recurs. «És sorprenent que Alonso, que fou l'alcalde que va impulsar el plet, ara s'abstingui. Creiem que això va en contra dels interessos del poble». 

Sobre el malestar expressat per l'Ajuntament d'Alcanar, Geira va assegurar que «ho comprenc», perquè «tots dos defensem el nostre poble», si bé Geira considera que aquest enfrontament d'interessos no ha de perjudicar la coordialitat, la convivència i la resta de projectes comuns entre totes dues poblacions. «Crec que tots sóm prou madurs i responsables perquè un fet puntual no influeixi en la resta de projectes», digué.

M.R./Alcanar
ebre@diaridetarragona.com 

L'alcalde d'Alcanar, Batiste Beltrán, va qualificar ahir de «nova agressió al terme» el recurs presentat per l'Ajuntament de la Ràpita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el decret de la Generalitat que denegava la segregació d'una part del terme municipal d'Alcanar per agregar-se al de la Ràpita. Amb aquest recurs, la Ràpita reprèn la pugna per annexionar-se part del terme d'Alcanar-platja. No obstant això, Beltrán es mostrà convençut que el recurs rapitenc serà «un fracàs absolut» donat que existeix un pronunciament del govern de la Generalitat en contra. «Ens sentim emparats i protegits pel govern de la Generalitat i estem segurs que el recurs no té cap possibilitat de prosperar». En aquest sentit, Beltrán ressaltà que no existeixen fonaments per continuar aquest plet territorial, sobretot en un moment que s'està invertint més de 500 milions de pessetes per millorar els serveis dels ve•ns d'Alcanar-platja. «Aviat rebran aigua potable de l'Ebre i comptaran amb la nova xarxa de clavegueram». No obstant això, l'Ajuntament ja ha posat el tema en mans d'advocats per tal de «defensar el nostre terme». L'alcalde d'Alcanar va titllar «d'obsessió» i «malaltia» les pretensions expansionistes de l'Ajuntament de la Ràpita i assegurà que aquest fet dificultarà enormement les relacions entre tots dos ajuntaments això com els projectes que tenen en comú.

EL PUNT . Sant Carles de la Ràpita 
14 DE MARÇ DE 2002

L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha presentat un recurs contenciós administratiu, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en contra del decret del govern que va denegar la segregació d'Alcanar Platja del terme municipal canareu i va desestimar la petició d'agregació d'aquesta zona al terme rapitenc.
L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Pere Geira (CiU), va confirmar ahir la presentació del recurs, si bé va declinar fer més declaracions sobre el tema. Ahir a l'hora de tancar aquesta edició Geira estava reunit amb els portaveus de la resta de grups de l'equip de govern (ERC, Rapitencs Independents i grup mixt) per exposar-los la situació.
En aquest sentit, l'Ajuntament considera que els arguments de l'expedient justifiquen la presentació del recurs, que va ser acordada pel ple el mes passat amb els vots a favor de l'equip de govern i l'abstenció de l'oposició (PSC-IE). L'Ajuntament considera que les reivindicacions dels veïns d'Alcanar Platja són legítimes i que, per aquest motiu, cal arribar fins al final en la tramitació de l'expedient. Tot i els esforços de l'Ajuntament d'Alcanar per millorar els serveis públics de les urbanitzacions d'Alcanar Platja, els veïns reiteren les seves mancances, que ja van exposar quan es va conèixer el decret de la Generalitat en contra de la segregació.

Els interessos de la segregació d'Alcanar Platja 
editorial 

L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha recorregut als tribunals contra el decret de la Generalitat de Catalunya que el mes de gener passat va denegar la segregació d'una part del municipi d'Alcanar més concretament, de les urbanitzacions d'Alcanar Platja . Semblava que la de la Generalitat havia de ser l'última paraula en un expedient que arrenca del 1997, quan l'associació de veïns Badia dels Alfacs va sol·licitar formar part del municipi veí, no només per la proximitat amb Sant Carles de la Ràpita, sinó perquè considerava, també, que la quantitat d'impostos que pagava a l'Ajuntament canareu no era directament proporcional a les inversions que el consistori feia a la urbanització. Els pas dels anys i uns processos administratius prou lents haurien d'haver servit per tancar definitivament l'expedient; haurien d'haver servit, també, perquè l'Ajuntament d'Alcanar en prengués nota i resolgués amb més diligència el tracte discriminatori que al·legaven els veïns. Però cinc anys després el front obert entre els governants de Sant Carles de la Ràpita i els governants d'Alcanar sembla que continua obert. Els uns, per lluny que el tinguin, no volen perdre una part del terreny. Els altres veuen en aquesta operació una possibilitat, no només de créixer demogràficament com a municipi, sinó també la possibilitat de créixer urbanísticament. Sigui com sigui, i en espera de saber com acabarà un expedient que ara arriba als tribunals, cal prioritzar, per sobre de tot, els interessos dels veïns, que al cap i a la fi són els que paguen impostos i els que tenen el dret a exigir els mateixos serveis que els que viuen a la plaça més cèntrica del poble. Que l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita sigui conscient que l'agregació no significa només tenir més terren
ys per poder créixer. Que en prengui nota, també, l'Ajuntament d'Alcanar. El nucli de les Cases d'Alcanar també havia demanat la segregació, i tanta demanda fa pensar malament.

Diari de Tarragona
13 de març de 2002

El Ayuntamiento de Sant Carles de la Ràpita presentó ayer ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya un recurso contencioso-administrativo contra el decreto de la Generalitat que denegó la segregación de una parte del término municipal de Alcanar-platja para que se agregara a la Ràpita. El Ayuntamiento de la Ràpita considera que dispone de suficientes argumentos técnicos y sociales para que los tribunales fallen a su favor.

Maite Ruiz/Sant Carles de la Ràpita
ebre@diaridetarragona.com 

El Ayuntamiento de Sant Carles de la Ràpita no se ha rendido en la pugna con el Ayuntamiento de Alcanar para agregar-se una parte de su término municipal. Ayer, los abogados del Ayuntamiento de la Ràpita tenían orden de presentar ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya el recurso contencioso-administrativo para continuar en los tribunales el conflicto territorial. El alcalde de la Ràpita, José Pedro Geira, lo confirmó y explicó que la decisión respondía al acuerdo de plenario tomado el pasado 27 de febrero donde se aprobó interponer el recurso judicial con los votos a favor de CiU, RI-ERC y el Grupo Mixto, mientras que el PSC se abstuvo. Geira no quiso ayer hacer más declaraciones, a la espera de los informes remitidos por el gabinete de asesores y abogados.

La apropiación de terrenos afecta a unos 14 kilómetros cuadrados de superficie, limítrofes con la Ràpita, conocidos como Alcanar-platja. Tras estudiar los informes correspondientes presentados por los dos ayuntamientos afectados, la Generalitat de Catalunya falló finalmente a favor de Alcanar y decidió que los términos municipales no se debían alterar. Sin embargo, el Ayuntamiento de la Ràpita está convencido de tener suficientes argumentos técnicos y sociales como para continuar pleiteando, sobre todo teniendo en cuenta que la iniciativa vino propiciada por la petición de buena parte de los vecinos de las urbanizaciones de Alcanar-platja, que se quejaron de la falta de servicios públicos por parte de Alcanar. Así lo expone el dictamen de los asesores del Ayuntamiento, quienes también apuntaron que hubiera sido bueno que el acuerdo de interposición del recurso se hubiera tomado por unanimidad. 

Malestar en Alcanar

El Ayuntamiento de Alcanar expresó ayer su malestar ante la decisión del Ayuntamiento de la Ràpita de presentar el recurso. El portavoz del equipo de gobierno, Joan Carles Obiol, calificó la decisión de «desafortunada» y apuntó que «sólo servirá para potenciar el enfrentamiento entre dos pueblos vecinos». El Ayuntamiento lamenta que la Ràpita haya decidido hacer caso omiso de la resolución de la Generalitat. 

Por su parte, el grupo municipal del PSC manifestó su preocupación por la iniciativa del gobierno de la Ràpita, que calificó de «guerra judicial» contra Alcanar. Los socialistas de Alcanar, que se mostraron satisfechos porque el PSC de la Ràpita no secundó la iniciativa, interpretan el recurso como «una grave agresión a nuestra integridad como pueblo» y aseguran que han puesto en marcha todos sus recursos políticos y jurídicos para defender a Alcanar. Los socialistas también acusaron al equipo de gobierno de Alcanar de falta de información y solicitan explicaciones políticas por haber apoyado los intereses de la Ràpita en el caso del puerto de los Alfacs, «hecho que demuestra nuestra debilidad y dependencia directa de Sant Carles».

des de l'Ebre 

EMILI ROSALES . 

La Generalitat ha donat per acabada la petició de segregació d'una part del terme municipal d'Alcanar i la seva agregació a Sant Carles de la Ràpita. A banda del que decideixin fer els partits polítics i el govern rapitencs, així com les agrupacions de veïns, se m'ocorren tres reflexions. Una: fa quatre anys, quan va començar el litigi, l'àrea més urbanitzada i poblada del que s'anomena Alcanar Platja era molt més propera al nucli urbà de la Ràpita que al d'Alcanar; avui això ha canviat: ara aquesta zona ja forma part del nucli urbà rapitenc i continua a la mateixa distància del canareu, amb la qual cosa s'intensifica la consciència de «ser a la Ràpita» que sempre han expressat els que hi viuen o hi tenen casa. Dues: les associacions de veïns que fa quatre anys adduïen l'abandonament de la zona per part de l'Ajuntament d'Alcanar com un dels motius per sol·licitar el canvi de municipi avui no estan gaire més contentes i, en qualsevol cas, la pinta urbanística i referent a infraestructures que fa la zona és ben semblant, tirant a desolada. Tres: afortunadament la guerra dialèctica només s'ha establert entre dirigents polítics, mentre que la població manté un tarannà més pragmàtic que sentimental sobre l'assumpte, per la qual cosa seria desitjable que, fos quina fos la continuació del contenciós, es busquessin vies racionals d'entesa i d'afavoriment dels interessos dels ciutadans.

El Punt
3 de gener de 2002
Terres de l'Ebre. La Generalitat denega la segregació d'Alcanar Platja demanada per la Ràpita

L'Ajuntament rapitenc i els promotors de l'expedient no es pronunciaran fins que hagin estudiat el decret

JORDI PRADES . Alcanar

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar ahir el decret pel qual «es denega la segregació d'una part del terme municipal d'Alcanar per tal d'agregar-la al municipi de Sant Carles de la Ràpita». L'alcalde d'Alcanar, Baptista Beltran, va afirmar ahir que el decret tanca definitivament la via administrativa pel que fa a les reclamacions rapitenques, i va mostrar-se molt satisfet per l'acord. Per la seva banda, tant els promotors de l'expedient de segregació (l'associació de veïns Badia dels Alfacs) com l'alcalde de la Ràpita van demanar temps abans de pronunciar-se.
 

El decret publicat ahir al DOGC, signat pel president de la Generalitat i per la consellera de Governació, recull l'acord del 24 de desembre del 2001 pel qual es denega la segregació d'Alcanar Platja del terme canareu. El decret repassa en l'exposició de motius el procés de l'expedient, que va iniciar el ple de l'Ajuntament de la Ràpita el 30 d'octubre de 1997 i que va arribar a Governació el 25 de gener de 1999: «La zona afectada per l'expedient inclou part de la franja litoral entre la carretera N-340 i el mar, una gran àrea de sòl rústic situat entre la carretera general i el límit amb el municipi d'Ulldecona»; en total, 14 quilòmetres quadrats i més de 20 urbanitzacions. També recorda que el ple d'Alcanar es va oposar a la pretensió rapitenca el setembre del 1998 i que ni la Diputació ni el Consell del Montsià no es van pronunciar sobre el conflicte. La comissió de Delimitació Territorial hi va emetre un informe desfavorable el juliol de l'any passat, i la tramitació va seguir el seu camí: l'octubre del 2001, la comissió Jurídica Assessora va limitar a les àrees de La Unió i La Pau les circumstàncies legals concurrents per concedir la segregació. «Per tot això continua el decret , es denega la segregació, tenint en compte que la separació de part d'un o de diversos municipis per tal d'agregar-se a un altre és una possibilitat legal que està mancada d'efectes jurídics automàtics, encara que es compleixin els requisits objectius que la legitimen, ja que la política general d'ordenació del territori exigeix que les propostes puntuals d'alteració de termes han de ser analitzades també des d'una perspectiva global, a fi que pugui prevaler l'interès públic permanent davant un interès concret i provisional.»

Terres de l'Ebre. Els veïns i la Ràpita, a l'expectativa 

Segons el decret, «no concorren motius d'interès públic que avalin la necessitat de modificar l'actual línia limítrofa» entre la Ràpita i Alcanar «en no haver-se provat que l'acceptació de la proposta presentada garantirà una solució de permanència i estabilitat de la pretesa línia límit intermunicipal». Segons l'alcalde canareu, «des del primer dia hem dit que no hi ha motiu» per a l'expedient. Baptista Beltran va afegir: «Els dèficits històrics d'Alcanar Platja s'estan resolent i, tot i que hi ha algunes deficiències, la voluntat d'Alcanar és avançar en la seva resolució d'acord amb les associacions de veïns afectades». En canvi, el vicepresident de l'Associació de Veïns Badia dels Alfacs, Santiago Codinach, va afirmar: «No hi ha hagut cap millora, les inversions que es fan no són amb els diners dels nostres impostos municipals, sinó d'altres administracions.» Codinach no es va voler pronunciar sobre el decret i l'alcalde de la Ràpita, Josep Pere Geira, va evitar fer-ho «fins a tenir-ne notificació oficial». Segons Geira, llavors es convocarà tots els grups municipals per debatre la situació. «Ha de ser un acord de consens», va dir.

La Generalitat denega definitivament a la Ràpita l'annexió d'Alcanar-platja
El decret emès pel Govern considera que no hi ha prous motius per alterar els termes

El Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya ha denegat, per decret, la segregació d'una part del terme municipal d'Alcanar per tal d'agregar-la a Sant Carles de la Ràpita. Amb aquest decret es posa punt i final al plet territorial entre ambdós municipis. La població d'Alcanar va rebre ahir la decisió amb gran satisfacció, mentre que Sant Carles de la Ràpita espera rebre la notificació oficial per decidir si presenta un recurs a la resolució del Govern català.
 

Maite Ruiz/Sant Carles de la Ràpita
ebre@diaridetarragona.com 
 

Després de tres anys, la Generalitat de Catalunya ha emès el dictamen definitiu envers l'expedient d'annexió d'una part d'Alcanar-platja iniciat per Sant Carles de la Ràpita. El decret, signat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, argumenta que «no concorren motius d'interès públic que avalin la necessitat de modificar l'actual línia limítrof del municipi de Sant Carles de la Ràpita amb Alcanar i tampoc s'ha provat que l'acceptació de la proposta presentada garantirà una solució de permanència i estabilitat de la pretesa línia límit intermunicipal», per la qual cosa es denega la proposta d'annexió. La petició afectava un total de 14 quilòmetres quadrats de superfície i va estar marcada per la petició de bona part dels ve•ns de les urbanitzacions d'Alcanar-platja, que es queixaven de la manca de serveis per part de l'Ajuntament d'Alcanar.

La decisió no ha causat gaire sorpresa, ja que era previsible després que, el passat mes de juliol, la comissió de delimitació territorial informés desfavorablement l'expedient d'annexió, si bé reconeixia que la proposta de l'Ajuntament de la Ràpita s'adequava al propòsit de continu•tat urbana en un petit sector de la urbanització La Unió i la Pau. 

La Generalitat, però, considera que «la política d'ordenació del territori obliga a analitzar les propostes d'alteració amb la màxima prudència per tal d'evitar la plasmació de solucions més conflictives i traumàtiques que les que en principi es volen corregir».

La decisió del Govern català va provocar ahir una enorme satisfacció a la població d'Alcanar, que s'havia manifestat contrària a les intencions de l'Ajuntament rapitenc. L'alcalde d'Alcanar, Baptiste Beltrán, va qualificar de «justa i raonable» la resolució. «El que hem de fer els dos ajuntaments a partir d'ara és treballar plegats per donar resposta als problemes d'Alcanar-platja. Només mitjançant la cooperació i el diàleg es poden resoldre les necessitats del nostre territori». 

Per la seva banda, l'alcalde de la Ràpita, José Pedro Geira, es mostrà ahir prudent a l'hora de valorar la decisió de la Generalitat. Geira afirmà que «el tema no està tancat» i que l'Ajuntament de la Ràpita esperarà a conèixer la notificació oficial de la Generalitat i els arguments tècnics i legals abans de decidir si recorre o no la resolució. 

L'alcalde d'Alcanar, però, considera que si la Ràpita decidís insistir en el contenciós cometria «un error històric» i que això provocaria el trencament de «les bones relacions entre dos pobles ve•ns», apuntà Baptiste Beltrán. Segons Beltrán, els serveis als ve•ns s'han resolt i ja no hi ha cap raó legal ni jurídica per voler mantenir la polèmica. 

L'inici de l'expedient

La història d'aquest moviment segregacionista es va iniciar l'any 1994, quan un grup de ve•ns d'Alcanar va presentar a l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita una instància signada per 337 persones de les diferents urbanitzacions d'Alcanar-platja que solálicitaven l'annexió al municipi. La petició es fonamentava en el fet que aquestes urbanitzacions estan físicament més properes al casc urbà de Sant Carles de la Ràpita, i en el fet que molts dels serveis públics que utilitzaven pertanyien a aquest municipi. 

L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita va iniciar l'any 1998 la tramitació d'un expedient d'alteració de terme municipal tot comunicant l'acord d'aquests ve•ns a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat. 

El Consell Comarcal del Montsià va intentar intervenir en el cas per buscar, de forma consensuada, una solució al problema entre ambdós municipis. La reunió, a la qual assistiren els equips de govern de tots dos consistoris i el president del Consell Comarcal, Daniel Rius, no va arribar a cap acord i els dos ajuntaments continuaren amb el seus respectius posicionaments, tot esperant el dictamen del Departament de Governació de la Generalitat, que ara s'ha produ•t.

La Vanguardia - 03.15 horas - 03/01/2002

VÍCTOR SORRIBES 
Alcanar. -

MARIANO CEBOLLA 
La zona en litigio, Alcanar Platja, es un espacio de catorce kilómetros cuadrados del municipio de Alcanar 
 

La Generalitat ha echado un jarro de agua fría a la aspiración del Ayuntamiento de Sant Carles de la Ràpita de anexionar a su término una parte del municipio de Alcanar, conocida como Alcanar Platja. El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha decretado denegar la modificación de los límites territoriales entre Alcanar y Sant Carles de la Ràpita, agotando la vía administrativa de este litigio. A partir de ahora sólo queda la posibilidad de que el Ayuntamiento de Sant Carles de la Ràpita recurra a la vía judicial, algo que todavía no ha decidido. 

El decreto del Govern determina que "no concurren motivos de interés público que avalen la necesidad de modificar la actual línea limítrofe", y añade que no se ha probado que "la aceptación de la propuesta presentada garantizará una solución de permanencia y estabilidad" para la zona en litigio. El decreto, publicado ayer por el "Diari Oficial de la Generalitat", culmina el curso del expediente iniciado el 30 de octubre de 1997 con su aprobación en el pleno municipal de Sant Carles de la Ràpita. El expediente solicitaba la segregación de unos catorce kilómetros cuadrados del término de Alcanar, casi una tercera parte de su superficie, para agregarlos posteriormente a su municipio. Sant Carles de la Ràpita justificó la iniciativa por la necesidad de nuevos terrenos para su expansión urbanística y por la voluntad de atender las necesidades de las urbanizaciones de Alcanar Platja, cuyos vecinos estaban descontentos con el trato dispensado por su Ayuntamiento. También se reivindicaron los vínculos económicos, administrativos, geográficos e históricos con la zona de Alcanar Platja. 

El alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Pere Geira, prefirió ayer no valorar la resolución de la Generalitat por no disponer todavía de la notificación oficial. Según Geira, "hasta que no nos comuniquen oficialmente la resolución no podremos valorar si hay posibilidades de recurrir o no", y añadió que "la decisión la tomaremos entre todos los grupos del Consistorio". El alcalde de Alcanar, Batiste Beltrán, se mostró satisfecho con el decreto: "Siempre mantuvimos la convicción de que no había motivo para pedir esta amputación del término de Alcanar". Beltrán también hizo una llamada a la reconciliación entre los dos municipios. 

LA REACCIÓN DE ALCANAR 

Mejoras en las urbanizaciones

La Vanguardia - 03.15 horas - 03/01/2002

Las quejas de los vecinos de la zona de Alcanar Platja, que en su momento llegaron a solicitar pasar a depender del vecino municipio de Sant Carles de la Ràpita, por las graves deficiencias de servicios empiezan a ser atendidas por su Ayuntamiento. El pasado mes de noviembre se iniciaron las obras de abastecimiento de agua potable, a través de la conexión a la red del Consorci d'Aigües de Tarragona. Se trata de un proyecto presupuestado en un total de4 9,3 millones de euros (155 millones de pesetas) aportados por el propio consorcio, la Agència Catalana de l'Aigua (ACA) y el Ayuntamiento. Esta previsto que el agua llegue a las primeras viviendas de Alcanar Platja antes del próximo verano. El Ayuntamiento también ha anunciado la instalación de una red de alcantarillado, un proyecto presupuestado en 1,5 millones de euros (250 millones de pesetas). Los vecinos de esta zona de urbanizaciones de Alcanar Platja, aproximadamente medio millar de personas, se abastecen actualmente de pozos subterráneos con el consiguiente riesgo de contaminación por la posible filtración de los depósitos de aguas fecales