REFLEXIONS REFLECTIDES IRREFLEXIVAMENT
per Joan Matamoros Guimerà©

No tindria sentit. Si quan parlem d'Alcanar només pensem en cases, pisos, carrers, equipaments,... no tindria sentit.
Alcanar som les persones, individualment i col·lectiva.

19 de setembre de 2004.
Aquesta passada nit-matinada he pogut seguir part de la transmissió que el canal 56 va realitzar sobre l'acte que el PSC va organitzar a l'auditori municipal. En acabar, em van vindre al cap tres sentències que reflectixen la meua impressió sobre allò que acabava de vore i de sentir:
Insult greu a la intel·ligència.
Allò de les "normes estan per a complir-se" per a parlar després del carrer Ramon y Cajal, on encara no s'ha contestat públicament si s'han seguit precisament les normes.
Parlar d'incompliment de normatives urbanístiques generals quan el tipus i quantitat de vivendes estan especificats al PGOU.
Representar que ara es descobreixen aquestes irregularitats implica admetre que la feina d'oposició no va estar ben feta. Alguns que no estan representats a l'Ajuntament la van fer per ells.
Absoluta manca de respecte a les persones.
Les acusacions implícites a dos funcionaris municipals.
La confusió sobre el caràcter privat o públic de l'acte.
Les acusacions d'apropiació de diners sense anar acompanyades d'accions judicials.
Un futur negre per a la comunitat.
Obviar els anys anteriors a 1999 pel que fa a l'anàlisi del passat. Oblidar-se que dels 25 anys d'ajuntaments democràtics, 17 han estat sota la batuta de Xavier Ulldemolins i Ricard Bort.
La permanent rancúnia personal.
La incitació a fer reclamacions a l'Ajuntament.
L'apropiació per un partit de les accions de govern d'una coalició.

21 de setembre de 2004
Ja feia una temporada que no assistia en persona als plens de l'Ajuntament. La iniciativa d'emetre'ls per Alcanar Ràdio va ser una bona manera d'evitar-me desplaçaments i d'obrir aquestes reunions a la comunitat d'Alcanar. Llàstima que ara ja no es publiquen les actes dels plens.
Les meues impressions han canviat poc respecte a les de l'anterior legislatura, però no deixa de ser interessant per la informació que et perds per la ràdio i adquireixes en directe: les postures, les expressions, les anades als lavabos en determinats moments, els comentaris del públic pro-partit seu, les dificultats amb els micros, les estossegades,... De veritat, ho aconsello.
L'actuació argumentada, pedagògica, articulada, clara i impecable de Josep Beltrán, regidor del Partit Popular, ha deixat en fora de joc els regidors socialistes.Les contestacions dels regidors del PSC sobreeixien de contradiccions, de "no era això el que volia dir", "no sé exactament si ho vaig dir així", etc, tot qüestions relacionades amb l'acte al que feia referència a la reflexió del 19.
Al final del ple, l'habilitat política de Batiste Beltrán ha acabat de descol·locar el personal en renunciar a fer les "35 preguntes que APAL tenia preparades per a no llevar el bon sabor de boca de l'actuació del regidor del PP". En altres moments del Ple, la incorregible verbalitat de Batiste anava destinada a produir efectes colaterals que la paciència i consciència (consciència del parany) dels del PSC han evitat que es convertixquen en danys colaterals. Ha causat més contestació explícita entre algunes persones del públic que entre els regidors del govern.
El soci de govern, ERC, s'ha esforçat, sense aconseguir-ho, en justificar actuacions, sentit del vot i altres qüestions. La incomoditat d'Alfons Monserrat era manifesta i més quan havia de situar el seu cos -inclús estant en l'ús de la paraula- de manera que Ricard Bort i Enric Sancho poguessen parlar. Alfons Monserrat seu entre ells dos.
Superficialitats a banda, ha de ser un paper dur estar tan sotmés a les prescripcions de partit i a acords que poc o res tenen a vore amb l'Ajuntament d'Alcanar, haver de votar afirmativament un programa de festes que ERC critica en el mateix ple. Ha de ser dur, sí. Tot i així, en acabar la legislatura en podem parlar i fer-ne balanç.
Les respostes del regidor de festes (Diego Alcoba, del PSC) han estat... diguem-ne... desafortunadetes i ben estranyes. La permanent dèria de defensar actuacions pròpies amb la tàctica de desacreditar les de l'anterior legislatura ha aconseguit aixecar les protestes de Josep Bort, de CiU, i penso que, amb tota la raó del món. A més, els "atacs" d'Alcoba a l'anterior equip de govern han resultat d'una inconsistència escandalosa, però no tan escandalós com el fet de dir que "ja s'ha fet prou promoció exterior de les Quinquennals" basant-se única i exclussivament en què hi ha hagut gent que ha comprat entrades per gir postal(!?). Aquest és l'argument, sí senyors.
En general, l'obra es pot resumir amb el següent diàleg:
"OPOSICIÓ: Això que fa el govern no és correcte.
GOVERN: Quan vatros manàveu féieu el mateix o més.
OPOSICIÓ: No és veritat
GOVERN: Sí que és veritat, els papers són a disposició.
OPOSICIÓ: No és veritat
GOVERN: Hem demanat uns informes tècnics i..."

Això sí, els portaveus han acabat desitjant a la gent unes bones Festes Quinquennals. No, si de desitjos n'anem plens.